El dia de reflexió jo preferisc no reflexionar

Des de que tinc la possibilitat de votar en aquesta jove democràcia sempre m'he preguntat que significava la jornada de reflexió. No era capaç d'entendre com desprès de quatre anys de gestió i dos setmanes de malbaratament de diners públics, en una boja cursa per vendre-nos la moto, es tingues que reflexionar sobre la decisió que al dia següent seria un fet. No es suficient el dia a dia per reflexionar? No es suficient vore com durant aquest període, ells fan i desfan sense donar explicacions, no es suficient que tinguem que suportar la seva prepotència durant quatre anys i la seva hipocresia durant les dos ultimes setmanes que damunt em de reflexionar?

Per què aquesta societat no es capaç de reflexionar quan s'en va a dormir, fer balanç del dia a dia. Doncs es bensenzill, per que ningú es mira el melic, per que ningú veu el cabirò en el seu ull, per que ningú es capaç de parar, reflexionar i dir-se, pot ser jo tinc part de culpa de tot açò!!!

Sí, tots segur que si ens escoltem, sentim eixa veu interior que ens diu que moltes coses de les que fem son de les que recriminem als altres, diguem-li hipocresia, diguem-li culpabilitat. Si no som capaços de fer-nos responsables dels nostres actes, com em de demanar als polítics que ho siguen, i vet aquí que aquest es el problema. Mentre no es produïsca el canvi en el nostre interior, en tots i cadascú de nosaltres, aquest mon no te sol.lució.

Jo considera que la comprensió de la realitat de l'altre es el camí mes senzill per avançar en el dia a dia, jo no soc capaç d'avançar si no comprenc al que m'envolta, jo no soc ningú si no em veig reflexat en la cara del altre. Per sort o per desgracia la comprensió m'acompanya, des de fa molts anys. Jo preferisc pensar en lo primer, i en aquestes dos setmanes s'ha fet més evident que mai que es lo primer, que la comprensió de la realitat de l'altre m'ajuda a definir la meua. No em cal reflexionar quan vaig a dormir, no tinc malsons, no necessite fer exercicis per conciliar la son, ella ve a mi, m'envolta i em relaxa. Estic en pau.

I lo millor de tot es que molta mes gent esta en pau amb si mateixa, per que han canviat, han decidit fer alguna cosa per algú, per que el que en aquest poble i en els voltants esta succeint aquestos darrers mesos no te preu, es un regal. Mai millor dit, davant les adversitats els humans ens transformem, canviem. I com ve deia Mahatma Gandhi "Si vols canviar el mon, canvia't a tu mateixa".

Dit tot açò arriba a aquesta conclusió: tenim un greu problema!!!, els gestors d'aquest mon son gent que no veu, que no escolta i que no sent i per lo tant no pot canviar. En canvi nosaltres tenim el poder de vore els ulls dels que ens estimem, d'escoltar als que ens parlen i de sentir als que ens abracen, per lo tant tenim la possibilitat de canviar. Tenim el poder en la nostra ma, no ens cal reflexionar, no més em d'actuar.

Gràcies per la comprensió, Raül Guardiola i Fígols.